Protecció de dades retributives: registre salarial
La relació entre el dret a la protecció de dades personals i el tractament d’aquesta informació en l’àmbit dels registres salarials ha estat objecte de debat en diferents resolucions judicials, com posa de manifest la jurisprudència recent.
En aquest context, la norma de referència és la Directiva (UE) 2023/970, que reforça el principi d’igualtat retributiva entre homes i dones mitjançant mesures de transparència salarial i mecanismes de control. En concret, l’article 12 d’aquesta Directiva estableix que les dades retributives només poden utilitzar-se per garantir el principi d’igualtat salarial. A més, quan aquestes dades permeten identificar una persona treballadora, el seu accés pot quedar limitat a determinats subjectes, com ara els representants dels treballadors o la Inspecció de Treball.
Aquest criteri ha estat interpretat pel Tribunal Suprem en diverses sentències recents, en les quals s’analitza fins a quin punt les empreses han de facilitar informació salarial, especialment en aquells casos en què la difusió de les dades podria comportar la identificació individual de la persona treballadora.
La qüestió principal es plantejava en relació amb l’elaboració del registre i l’auditoria retributiva: si era obligatori incloure dades en tots els llocs de treball, fins i tot en aquells en què només hi ha una persona treballadora o personal d’un únic sexe, fet que podria permetre identificar directament la seva retribució.
El Tribunal Suprem conclou que el tractament d’aquestes dades ha de respectar el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) i que cal evitar qualsevol identificació directa o indirecta de la persona treballadora.
En conseqüència, s’estableix que el registre salarial ha de basar-se en valors mitjans i no en dades individuals, sense que sigui exigible incloure informació que permeti conèixer la retribució concreta d’una persona, ja que això podria vulnerar el seu dret a la privacitat.
Aquest criteri consolida la línia interpretativa segons la qual la transparència retributiva ha de ser compatible amb la protecció de dades personals, garantint l’equilibri entre ambdós drets.
