El Tribunal Suprem fixa el còmput dels terminis en casos d’absentisme laboral
El Tribunal Suprem ha dictat una sentència rellevant en matèria de relacions laborals en què unifica doctrina sobre el còmput dels terminis quan un conveni col·lectiu sanciona l’acumulació de faltes d’assistència dins el període d’un mes.
La resolució estableix que aquest termini s’ha de calcular de data a data (per exemple, del 24 d’abril al 24 de maig) i no atenent el mes natural o al mes de calendari. Això implica que el període de referència no es limita a començar l’1 i acabar el 30 o 31, sinó que es compta exactament des del dia en què es produeix la primera absència.
Amb aquest criteri, el Tribunal Suprem reforça el control sobre l’absentisme injustificat i aporta seguretat jurídica en la interpretació dels convenis col·lectius. La decisió evita interpretacions que permetien distribuir les absències entre el final d’un mes i l’inici del següent per impedir que es complissin els requisits temporals previstos per a l’adopció de mesures disciplinàries, inclòs l’acomiadament.
Aquesta doctrina resulta especialment rellevant per a empreses i departaments de recursos humans, ja que clarifica com s’han d’analitzar les faltes d’assistència reiterades quan el conveni fixa períodes temporals concrets per a la seva valoració.
