El Tribunal Constitucional avala l’ús del valor de referència del Cadastre per calcular impostos sobre immobles

El Ple del Tribunal Constitucional ha desestimat per unanimitat la qüestió d’inconstitucionalitat plantejada contra la regulació del valor de referència del Cadastre com a base imposable en l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats (ITP i AJD), així com en l’Impost sobre Successions i Donacions (ISD).

El debat jurídic era clar:
¿És conforme al principi de capacitat econòmica (article 31.1 de la Constitució) fixar la base imposable d’un immoble mitjançant un valor objectiu i general, amb independència del preu real pactat entre les parts?
La resposta del Tribunal és afirmativa.


Per què el Tribunal considera constitucional el sistema?
Segons la resolució, el valor de referència:

  • No té caràcter arbitrari.

  • Respon a una justificació objectiva i raonable, vinculada a la simplificació administrativa, la seguretat jurídica, la reducció de la litigiositat i la lluita contra el frau fiscal.

  • Manté una connexió suficient amb la riquesa real gravada.

  • Especialment rellevant, admet prova en contra.

Aquest darrer punt és clau: el Tribunal destaca que no es tracta d’una presumpció “iuris et de iure” (que no admetria discussió), sinó d’un mètode objectiu de determinació de la base imposable que pot ser impugnat pel contribuent mitjançant els mecanismes de revisió corresponents.


Conseqüències pràctiques:
A la pràctica, això significa que el valor de referència continua plenament vigent com a base imposable mínima en aquests impostos. Tanmateix, el contribuent pot combatre’l si considera que no reflecteix el valor real del bé.
En aquests casos, l’estratègia de defensa haurà de fonamentar-se principalment en prova tècnica i pericial, acreditant de manera sòlida un valor diferent.

 
Anterior
Anterior

El Tribunal Suprem declara il·legal reduir la retribució variable per baixes mèdiques o permisos retribuïts

Siguiente
Siguiente

El Tribunal Suprem fixa el còmput dels terminis en casos d’absentisme laboral