El plus d'assistència també es cobra durant les vacances, fins i tot si el conveni diu el contrari

Amb l'arribada de l'estiu, moltes empreses es pregunten si han d'incloure el plus d'assistència en la retribució de les vacances dels seus treballadors.

Quin és el punt de partida?
L'Estatut dels Treballadors reconeix el dret a vacances retribuïdes, i el Conveni 132 de l'OIT (ratificat per Espanya), estableix que durant les vacances s'ha d'abonar, com a mínim, la retribució normal o habitual del treballador. La lògica és clara: estar de vacances no pot implicar cobrar menys que treballant, perquè altrament el descans quedaria desincentivat.

Per què s'ha d'incloure el plus d'assistència?
Les empreses sovint argumenten que, si el plus es cobra per dia efectiu de treball, durant les vacances no es merita. El Tribunal Suprem, però, ha rebutjat aquest raonament. En una sentència de novembre de 2018, va concloure que el plus d'assistència és un concepte habitual i vinculat a l'activitat ordinària, i que la forma en què es calcula dia a dia, no el converteix en un complement extraordinari.

Per tant, si un treballador ha percebut el plus almenys en sis dels onze mesos anteriors al període de vacances, es considera un complement habitual i s'ha d'incloure en la retribució vacacional.

Què passa si el conveni col·lectiu l'exclou expressament?
Alguns convenis col·lectius contenen clàusules que exclouen explícitament el plus d'assistència del càlcul de les vacances. Doncs bé, el Tribunal Suprem va deixar clar que una exclusió absoluta i incondicional d'un complement habitual és contrària a la llei i a la jurisprudència. El marge de la negociació col·lectiva no permet buidar de contingut un dret mínim reconegut per la normativa internacional i europea.

Com es calcula?
La regla que aplica el Tribunal Suprem és la de la mitjana dels onze mesos anteriors al període de vacances, excloent el mateix mes de vacances. El resultat s'ha de reflectir a la nòmina del mes en què es gaudeix el descans.

Conclusió pràctica
Per al treballador, es tracta d'un dret que pot reclamar-se amb caràcter retroactiu dins el termini de prescripció d'un any. Per a l'empresa, mantenir una clàusula d'exclusió exposa a litigis i a pagaments endarrerits.